Aquest poema ens recorda que és important acollir totes les persones que fugen de la guerra, de la fam, del dolor i de la misèria.
PODRIES...
Si
haguessis nascut
en
un altra terra,
podries
ser blanc,
podries
ser negre ...
Un
altre país
fóra
casa teva,
i
diríes “sí”
en
una altra llengua.
T’hauries
criat
d’una
altra manera
més
bona, potser;
potser
més dolenta.
Tindries
més sort
o
potser més pega...
Tindries
amics
i
jocs d’altra mena;
duries
vestits
de
sac o de seda,
sabates
de pell
o
tosca espardenya,
o
aniries nu
perdut
per la selva.
|
Podries
menjar
coses
llamineres
o
només crostons
eixuts
de pa negre.
Podries
..., podries...
Per
tot això pensa
que
importa tenir
LES
MANS BEN OBERTES
i
ajudar qui ve
fugint
de la guerra,
fugint
del dolor
i
de la pobresa.
Si
tu fossis nat a la seva terra
la
tristesa d’ell
podria
ser teva.
Joana
Raspall
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada